Sant Roc ha estat les últimes setmanes al centre de l’actualitat pels nous semàfors de la BV-2002 i les retencions en hores punta. Aquest divendres han entrat en vigor ajustos de la Diputació per reduir les cues, amb més temps de verd a la carretera i el semàfor del gir cap al barri permanentment en ambre.
Però els semàfors són només una part de la realitat d’un barri dividit entre Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Cervelló. Alicia Conde, presidenta de l’Associació de Veïns de Sant Roc, repassa a Santvi.info les principals reivindicacions del barri: desencallar el planejament urbanístic, millorar el transport públic i disposar de més serveis i espais de trobada per al veïnat.
Sant Roc és un barri apartat de Sant Vicenç dels Horts. Com explicaria la seva situació actual?
Antigament era un barri amb moltes segones residències, però amb els anys molta gent s’hi ha quedat a viure. Ara és un barri residencial, molt tranquil i on es viu molt bé. El problema és que tenim una situació urbanística que arrosseguem des de fa molts anys i que encara no està resolta definitivament. I després tenim una particularitat important, ja que el barri està dividit entre dos municipis. Som el mateix barri, ens diem tots Sant Roc i sempre hem funcionat com un barri unit, però administrativament depenem de dos ajuntaments. I això s’ha notat sempre.
“S’ha de solucionar definitivament el problema urbanístic”
Quines són ara mateix les principals preocupacions del barri?
La primera és solucionar definitivament el problema urbanístic, és a dir, tot el tema de la reparcel·lació i del planejament. És el problema més important perquè fa molts anys que l’arrosseguem i condiciona moltes altres coses.
Després tenim la mobilitat. Estem lluitant per tenir un autobús urbà i una mica més de facilitat per moure’ns i connectar-nos amb Sant Vicenç. Tenim l’L61, que passa pel barri, però nosaltres voldríem tenir una connexió més directa amb el municipi. I després hi ha la dinamització. Quan el problema urbanístic estigui solucionat, ens agradaria poder tenir algun espai més que ens permeti fer activitats i generar vida al barri.
El planejament urbanístic és, per tant, la principal reivindicació?
És una situació que fa moltíssims anys que dura. Hi ha hagut moltes limitacions i és un problema que condiciona els propietaris del barri. Ara sembla que s’estan fent passos i esperem que tot el procés pugui arribar al final. Per nosaltres és important perquè no és una cosa que hàgim començat a reclamar ara, sinó que ve de molt enrere.
“Ens agradaria tenir un bar o una cafeteria al barri”
Quan parla de dinamitzar Sant Roc, a què es refereix?
Abans teníem un bar que era un punt de trobada del barri. La gent venia, es trobava, prenia alguna cosa i hi havia una mica més de vida. Ara això no ho tenim. Tenim les instal·lacions de l’associació, on hi ha uns antics vestidors que pràcticament no s’utilitzen. El que ens agradaria és que, quan es pugui, aquella part es pogués transformar en una sala diàfana per fer activitats. No estem demanant una cosa enorme, simplement un espai que ens permeti fer més coses. També ens agradaria que hi pogués haver un bar o una petita cafeteria, perquè ens donaria un punt de trobada que ara mateix no tenim. Durant tot l’any fem moltes activitats per a totes les edats per dinamitzar el barri, però si tinguéssim un punt de trobada ho tindríem molt més fàcil.
Pràcticament no hi ha serveis al barri?
No. Aquí no tenim res. No tenim supermercat, no tenim una fleca, no tenim cap comerç. I tenim molta gent gran. Seria disposar de quatre coses que ens farien servei, com algú que pogués portar el pa. Seria molt útil per a la gent gran.
“Pots viure molt tranquil i alhora necessitar algun servei”
El preu de la tranquil·litat…
Sí, vivim molt tranquils. Això no ho canviaria. Hi ha molta pau, no tenim soroll i la qualitat de vida és molt bona. Però una cosa no treu l’altra. Pots viure molt tranquil i alhora necessitar algun servei.
Llavors, necessiten un lloc on trobar-se?
Sí, molt. Quan organitzem alguna activitat es veu claríssim. Aquest any, a la festa major, érem gairebé 400 persones. Quan fas una activitat, un cinema o qualsevol cosa, la gent respon. I això et demostra que hi ha necessitat de relacionar-se. Moltes vegades, si no és perquè fem una festa o una activitat, no ens veiem les cares. Som un barri molt tranquil i molt familiar, però també necessitem aquests espais perquè la gent pugui trobar-se.
“Els semàfors ens donen seguretat”
Durant les darreres setmanes, Sant Roc ha estat protagonista pels semàfors de la BV-2002. Per què els van reclamar?
Per seguretat. Nosaltres durant molts anys hem sortit del barri com hem pogut. La incorporació a la carretera és complicada, hi ha molt trànsit i els cotxes passen ràpid. Quan es va modificar aquella zona i es va fer més estret algun punt de la carretera, encara es va complicar més. Arribàvem a la sortida i pràcticament hi havia espai per a un cotxe. Si la gent et deixava passar, perfecte, però si no, havies d’esperar. I hi ha hagut moltes situacions perilloses. Nosaltres reclamàvem una solució perquè era una qüestió de seguretat.
I els van escoltar.
Fa molt de temps que es demana. No és que nosaltres hàgim demanat uns semàfors i l’endemà ens els hagin posat. S’havien estudiat altres possibilitats. En algun moment s’havia parlat fins i tot d’una rotonda, però és una actuació molt més complicada. Els semàfors apareixen com una solució per poder regular la sortida del barri i donar-nos seguretat.
“S’ha d’entendre per què els veïns de Sant Roc havíem demanat una solució”
Ara estan més segurs?
Molt més segurs. Això és el més important. No discutiré el tema dels ajustos perquè hi ha coses que s’han de revisar. Però ara podem sortir amb més seguretat que abans. També entenc el tema de les cues. Si tardes més per passar per una carretera que utilitzes cada dia, evidentment que et molesta. Però també s’ha d’entendre per què els veïns de Sant Roc havíem demanat una solució.
Quins problemes han detectat amb els semàfors?
Funcionen amb sensors i hi ha situacions que s’han d’anar ajustant. Per exemple, vam detectar un cas en què hi havia camions situats en una zona pròxima i el sensor els detectava. El semàfor es va activar diverses vegades encara que realment no hi hagués ningú esperant per sortir. Aquestes coses s’han de mirar. Estem en un període en què s’ha d’anar veient què funciona i què no. No voldríem perdre la seguretat que hem guanyat.
“Sant Roc és un barri que no es veu, però ara ens sentim més escoltats”
S’han sentit escoltats per l’Ajuntament?
Sí, i tant. Però s’ha generat pressió per les cues i entenc que hagin de buscar solucions. Era una reclamació que teníem des de feia temps i ens han escoltat.
Què li diria a la gent que aquestes setmanes s’ha trobat les cues a la BV-2002?
Que entenc que hi hagi coses que s’han de millorar, però que es recordin una mica que nosaltres també som aquí i que també hem de poder sortir del barri. Nosaltres hem arribat a baixar del cotxe i prémer el polsador del semàfor de vianants perquè s’aturés el trànsit i poder sortir. Aquesta era la situació que teníem.
Deia que històricament han tingut la sensació de quedar una mica apartats. Per què?
Sant Roc és un barri que no es veu. Hi ha gent que ni tan sols coneix el barri. Estem lluny del centre i, quan es fa una actuació aquí, molta gent no la veu. A vegades sembla que aquí tot costa una mica més. No obstant això, ara ens sentim més escoltats.
“L’autobús urbà és una necessitat del barri”
Una altra de les reivindicacions que comentava és tenir un autobús urbà. Què canviaria?
Ens donaria molta més mobilitat dins de Sant Vicenç. Ara tenim l’L61, que passa pel barri, però no és el mateix. Aquí hi ha molta gent gran i, si no tens cotxe o no condueixes, necessites transport públic. Poder baixar al centre de Sant Vicenç, anar a fer una gestió o moure’t pel municipi amb més facilitat és important. Nosaltres continuarem insistint en això perquè és una necessitat del barri.
Si hagués de dir quines actuacions serien prioritàries els pròxims anys, quines serien?
Sobretot solucionar els problemes importants que tenim pendents. Primer, el planejament urbanístic. Després, la mobilitat i la connexió amb Sant Vicenç. I també tenir un espai social en condicions on puguem fer activitats. Es podria arreglar una mica la pista, millorar determinats accessos i fer altres petites coses. Però nosaltres tampoc som un barri que estigui demanant constantment. El que passa és que els problemes que tenim són importants. I quan una cosa fa molts anys que dura, arriba un moment que el que vols és que es resolgui.
“Hi ha molta vida de comunitat encara que no tinguem comerços o grans equipaments”
Malgrat aquesta sensació d’estar apartats, parla amb molt d’orgull del barri.
Sí, s’hi viu molt bé, és molt tranquil i molt cooperatiu. La gent nova que arriba s’integra i, si necessites alguna cosa, tens els veïns al costat. Nosaltres tenim un grup de WhatsApp amb una part molt important de les cases del barri. Hi ha unes 170 persones i serveix tant per avisar d’un problema com per ajudar-nos entre nosaltres. Això és una de les coses que més valoro. Hi ha molta vida de comunitat encara que no tinguem comerços o grans equipaments.
I també utilitzen aquesta xarxa veïnal per detectar problemes?
Sí. Per exemple, amb la neteja i els abocaments estem molt a sobre. De vegades ve gent de fora amb furgonetes i deixa coses als contenidors o directament runa. Hem arribat a veure vehicles descarregant residus i, quan passa alguna cosa així, els mateixos veïns avisen, ens passen una foto o un vídeo i nosaltres ho comuniquem. Intentem tenir un barri net. I no és un problema exclusiu nostre, perquè sabem que en altres barris pròxims també passa, però nosaltres hi insistim molt.
