Sant Vicenç dels Horts tornarà a les urnes el pròxim 29 de novembre per unes noves eleccions generals. Però, com ha canviat el vot vicentí des de la tornada de la democràcia?
Des de les eleccions generals de 1979 fins a les del 2023, Sant Vicenç dels Horts ha participat en un total de 15 convocatòries. El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) és la formació que més vegades ha guanyat al municipi, amb 12 victòries, seguida dels Comuns, amb dues, i del PSUC, amb una.
Del PSUC al predomini del PSC
El 1979, el PSUC va ser la força més votada a Sant Vicenç dels Horts amb 3.417 vots i un 39,14%. Tres anys després, el PSC va passar a ocupar la primera posició amb 6.229 vots i un 58,77%, el percentatge més elevat aconseguit per una candidatura guanyadora al municipi des de 1979.
A partir del 1982, els socialistes van encadenar nou victòries consecutives: 1982, 1986, 1989, 1993, 1996, 2000, 2004, 2008 i 2011. Durant aquest període, el PSC va arribar a superar la meitat dels vots en quatre ocasions: el 1982, amb un 58,77%; el 1986, amb un 55,86%; el 2004, amb un 50,05%, i el 2008, amb un 52,80%.
Els Comuns trenquen la ratxa el 2015 i el 2016
El mapa electoral va canviar el 2015. En Comú va ser la força més votada amb 4.397 vots i un 29,31%, posant fi a més de tres dècades de victòries consecutives del PSC. En la repetició electoral del 2016, En Comú Podem va tornar a quedar en primera posició, amb 3.824 vots i un 28,15%.
Aquelles dues convocatòries van coincidir amb una major fragmentació del vot al municipi. ERC va obtenir 2.038 vots el 2015 i 2.031 el 2016, mentre que Ciutadans va aconseguir 2.399 i 1.768 vots, respectivament. El PP, per la seva part, va passar dels 3.259 vots obtinguts el 2011 als 1.676 del 2015 i els 1.903 del 2016.
El PSC recupera la primera posició
A les eleccions del 28 d’abril del 2019, el PSC va recuperar la primera posició amb 4.497 vots i un 27,64%. ERC va quedar segona amb 3.789 vots, a només 708 dels socialistes.
En la repetició electoral del 10 de novembre del mateix any, el PSC va mantenir el primer lloc amb 3.863 vots, davant dels 3.333 d’ERC. En Comú Podem va quedar en tercera posició amb 2.478 vots.
El 23 de juliol del 2023, els socialistes van ampliar la distància i van obtenir 5.299 vots i un 39,15%. Sumar-En Comú Podem va quedar en segona posició amb 2.012 vots, ERC en va obtenir 1.836 i el PP, 1.812.
ERC creix fins al 2019, però cau l’any 2023
ERC ha protagonitzat un dels canvis més destacats de les últimes dècades. El 2008 obtenia 698 vots, un 4,98%, i el 2011 va pujar fins als 1.076, un 7,93%. El creixement es va accelerar a partir del 2015, quan va aconseguir 2.038 vots i un 13,59%. El 2016 es va mantenir en xifres similars, amb 2.031 vots i un 14,95%.
El seu millor resultat de les últimes convocatòries va arribar l’abril del 2019, amb 3.789 vots i un 23,29%. En la repetició del novembre va obtenir 3.333 vots i un 22,38%. En totes dues eleccions va quedar com a segona força per darrere del PSC.
El 2023, en canvi, ERC va perdre una part important del suport i va retrocedir fins als 1.836 vots i un 13,57%, quedant en tercera posició. En comparació amb les eleccions de l’abril del 2019, la formació va perdre 1.953 vots i 9,72 punts percentuals.
El PP passa de ser segona força a disputar la tercera posició
El PP també ha passat per diferents etapes. El 2008 va ser la segona força a Sant Vicenç amb 2.588 vots i un 18,45%. El 2011 va reforçar aquesta posició amb 3.259 vots i un 24,03%.
A partir d’aleshores va perdre suport. Va obtenir 1.676 vots el 2015, 1.903 el 2016 i 717 l’abril del 2019. En la repetició electoral del novembre d’aquell any va recuperar terreny i va arribar als 1.004 vots.
El 2023 va tornar a créixer fins als 1.812 vots i un 13,39%, quedant en quarta posició i a només 24 vots d’ERC.
De CiU a Junts
L’espai polític representat durant dècades per Convergència i Unió també ha experimentat una transformació. El 2011, CiU va ser la tercera força a Sant Vicenç amb 2.649 vots i un 19,53%.
Després de la ruptura de CiU, Convergència Democràtica de Catalunya es va presentar a les generals del 2015 dins de Democràcia i Llibertat, una coalició formada per CDC, Demòcrates de Catalunya i Reagrupament. La candidatura va obtenir 870 vots i un 5,80% a Sant Vicenç. Unió, que es va presentar per separat, en va obtenir 213 i un 1,42%.
El 2016, Convergència Democràtica de Catalunya va concórrer amb les seves sigles i va aconseguir 763 vots i un 5,62%. En les dues convocatòries del 2019, Junts per Catalunya va obtenir 445 vots i un 2,74% a l’abril i 573 vots i un 3,85% al novembre. El 2023, Junts va aconseguir 494 vots i un 3,65%.
L’aparició de Ciutadans i Vox
La fragmentació del vot també va comportar l’aparició de noves forces. Ciutadans, que ja havia concorregut a les generals del 2008, va guanyar pes especialment a partir del 2015, quan va aconseguir 2.399 vots i un 15,99%. El 2016 va obtenir 1.768 vots i un 13,02%.
L’abril del 2019 va tornar a créixer fins als 2.439 vots i un 14,99%, però en la repetició electoral del novembre va caure fins als 1.156 vots i un 7,76%. El 2023 ja no va presentar candidatura a les eleccions generals.
Vox, per la seva banda, va obtenir 807 vots i un 4,96% l’abril del 2019. El novembre va pujar fins als 1.431 vots i un 9,61%, i el 2023 va arribar als 1.518 vots i un 11,22%, situant-se com la cinquena força al municipi.
Del 10% del PCC als 331 vots de PACMA: les altres candidatures
Més enllà de les principals forces, les eleccions generals també han deixat resultats destacats d’altres candidatures a Sant Vicenç dels Horts. Un dels casos més significatius és el del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), que durant els anys vuitanta va arribar a tenir un pes considerable al municipi. El 1982 va obtenir 1.001 vots i un 9,44%, i el 1986 va arribar als 1.002 vots i un 10,05%. Tres anys després encara va aconseguir 426 vots i un 4,36%.
Més recentment, la CUP també ha tingut presència en les eleccions generals. En els comicis del novembre del 2019 va aconseguir 450 vots i un 3,02% a Sant Vicenç. Quatre anys després, a les eleccions del 2023, va obtenir 171 vots i un 1,26%.
Una altra candidatura que va superar puntualment el 3% va ser Plataforma per Catalunya (PxC). A les eleccions del 2011 va sumar 422 vots i un 3,11%, situant-se com la sisena candidatura més votada al municipi en aquella convocatòria.
També destaca l’evolució del PACMA, que va passar dels 25 vots del 2008 als 89 del 2011, 193 el 2015 i 287 el 2016. El seu màxim a Sant Vicenç va arribar a les eleccions de l’abril del 2019, quan va obtenir 331 vots i un 2,03%. En la repetició electoral del novembre va baixar fins als 219 vots i el 2023 en va obtenir 156.
La sèrie històrica deixa encara altres candidatures que avui resulten poc habituals en unes eleccions generals. El Centre Democràtic i Social (CDS), fundat per Adolfo Suárez, va arribar als 304 vots i un 3,11% el 1989. En aquelles mateixes eleccions, la candidatura Ruiz-Mateos va rebre 73 vots a Sant Vicenç.
De les majories socialistes a un vot més fragmentat
L’evolució de les eleccions generals a Sant Vicenç mostra un canvi progressiu del mapa polític. Durant bona part dels anys vuitanta, noranta i dos mil, el PSC va mantenir un ampli predomini i va arribar a superar el 50% dels vots en quatre convocatòries.
A partir de la dècada del 2010, però, el vot es va repartir entre més candidatures. Els Comuns van aconseguir trencar la ratxa socialista el 2015 i el 2016, ERC va arribar a situar-se a només 708 vots del PSC l’abril del 2019, Ciutadans va tenir un pes destacat entre el 2015 i el 2019 i Vox ha augmentat els seus resultats des de la seva primera aparició en la sèrie municipal de les generals, l’abril del 2019.
Paral·lelament, les candidatures sorgides de l’espai que havia representat CiU han quedat lluny dels resultats que havia aconseguit la federació. CiU havia obtingut 2.649 vots i un 19,53% el 2011, mentre que Junts va registrar 494 vots i un 3,65% el 2023.
Les eleccions del 2023 van tornar a deixar el PSC clarament al capdavant, amb 5.299 vots i un 39,15%. Per darrere van quedar Sumar-En Comú Podem, amb 2.012 vots; ERC, amb 1.836; el PP, amb 1.812; Vox, amb 1.518, i Junts, amb 494. La nova cita amb les urnes del 29 de novembre permetrà comprovar com evoluciona de nou el vot dels vicentins.
