Txema Martos afronta la seva primera candidatura a l’alcaldia després d’uns anys de vinculació amb els Comuns i la política municipal. Prendrà el relleu de Jordi Gil, una de les seves principals referències, en un canvi que ell mateix defineix com un petit canvi d’etapa, amb més pes de les necessitats de la gent jove, l’accés a l’habitatge i la vida comunitària. En aquesta entrevista amb Santvi.info, Martos també parla de seguretat, neteja, mobilitat, habitatge i serveis públics, defensa reforçar la policia de proximitat i reclama més espais per als joves. També aborda les dificultats dels ajuntaments per tirar endavant projectes i els possibles pactes després de les eleccions municipals del 2027.
Substitueix Jordi Gil al capdavant de la candidatura dels Comuns a Sant Vicenç dels Horts. És només un canvi de candidat o també comença una nova etapa?
El relleu del Jordi respon sobretot a una qüestió laboral. Vol tornar a treballar en el seu sector, l’enginyeria informàtica, i va decidir fer el pas abans de les eleccions. Sabíem que el canvi arribaria en algun moment, tot i que no teníem clar quan. Per mi és una persona molt important perquè, en bona part, vaig entrar en política gràcies a ell i tenim una relació personal de fa anys, ja que havia estat entrenador meu.
Les cares noves aporten idees i formes diferents de veure el municipi. En aquest sentit, sí que hi ha un petit canvi d’etapa. Tinc unes idees semblants a les del Jordi, però també altres prioritats.
“Durant molts anys, la política municipal ha estat protagonitzada per persones d’un perfil d’edat bastant determina”
Per què vol ser alcalde de Sant Vicenç dels Horts? Què creu que pot aportar que avui no s’estigui aportant?
Una perspectiva diferent sobre la vida del municipi. Durant molts anys, la política municipal ha estat protagonitzada per persones d’un perfil d’edat bastant determinat. La gent jove de Sant Vicenç no ha tingut fins ara una persona que fos portaveu de les seves aspiracions. La joventut no ha estat prou cuidada i el món de l’esport també necessita una empenta.
Quines són avui les principals prioritats de Sant Vicenç dels Horts?
L’habitatge és una de les grans prioritats, però ha d’anar acompanyat d’equipaments i serveis. No podem limitar-nos a construir habitatges si després no som capaços d’oferir a la nova població els serveis que necessita.
L’altre gran eix és la comunitat. Necessitem espais que permetin a la gent trobar-se i relacionar-se. Vivim en una societat cada vegada més individualitzada. Reforçar aquests espais és una manera d’afrontar la crispació i determinats discursos d’odi que estem veient créixer.
“Personalment, no em sento insegur”
Quan parla d’aquests discursos d’odi es refereix al creixement de l’extrema dreta?
Sí, i al creixement dels discursos racistes i xenòfobs, però no és un fenomen exclusiu de l’extrema dreta. També hi ha persones que es consideren d’esquerres i que han anat assumint alguns d’aquests discursos. A l’esquerra li costa moltíssim parlar d’aquests temes, i és un problema que tenim. Hem de parlar dels temes que preocupen la ciutadania i entendre per què hi ha gent que pensa que Sant Vicenç és un poble insegur, però hem de fugir del discurs d’assenyalar determinades persones o col·lectius.
Sant Vicenç dels Horts és un municipi segur?
Visc entre Sant Josep i Can Ros, molt a prop de la rambla de Can Ros, que és una zona que moltes persones relacionen amb la inseguretat, i personalment no em sento insegur. Una altra cosa és com es poden sentir altres persones, com les dones o les persones LGTBI, perquè la meva perspectiva pot ser molt diferent de la seva. La percepció de seguretat pot variar en funció de la persona.
“L’urbanisme pot ajudar a millorar la seguretat”
Què li diu a un veí que considera que la seguretat ha empitjorat?
Hi ha situacions reals que passen, però el relat públic també influeix molt en la percepció d’inseguretat. A les xarxes circulen constantment vídeos i informacions sense context i moltes vegades és difícil saber si són certs o d’on provenen.
Calen més agents de la Policia Local?
No crec que posar més policies sigui, per si mateix, la solució. També s’ha d’actuar sobre l’espai públic, perquè hi ha punts foscos i carrers amb poca visibilitat que generen més sensació d’inseguretat. L’urbanisme pot ajudar a millorar la seguretat. Nosaltres vam apostar per la policia de proximitat i és una línia que s’ha de reforçar.
“La principal ombra de Sant Vicenç és el poc sentiment d’identitat col·lectiva”
En els seus darrers vídeos ha parlat de les “llums i ombres” de Sant Vicenç. Quina és la principal llum i quina és la principal ombra?
La principal llum és la gent de Sant Vicenç. Tenim molta sort de disposar del teixit associatiu que tenim i de tantes persones que treballen cada dia perquè el municipi sigui millor.
La principal ombra és el poc sentiment d’identitat col·lectiva. Sant Vicenç és un municipi on molta gent viu, però desenvolupa una part important de la seva vida fora, perquè treballa a Barcelona o en altres municipis. Això genera una certa desconnexió.
Per revertir-ho cal generar les condicions perquè la gent faci vida aquí. Si tens places on passar la tarda, espais on els nens poden jugar, equipaments, oci i esport, és més fàcil sentir-se part del municipi.
Què és el que més li demanen els joves?
Espais d’oci. A Sant Vicenç hi ha poca oferta i molts joves han de marxar fora, cosa que també genera problemes de mobilitat, sobretot a la nit, tant per a qui surt com per a qui treballa. També falten espais per fer esport i habitatge assequible. Hi ha joves molt vinculats al municipi que acaben marxant perquè no poden desenvolupar aquí el seu projecte de vida.
“A Sant Vicenç depenem molt de subvencions d’altres administracions”
Els Comuns formen part del govern municipal. Algú li podria dir que moltes d’aquestes mancances també són responsabilitat seva.
Abans d’entrar a l’Ajuntament veia moltes coses des de fora i pensava: “Per què això no es fa? Per què no s’arregla aquest espai?”. Quan entres a l’administració descobreixes que moltes coses són més complicades del que semblen.
Els ajuntaments assumim moltes responsabilitats sobre la vida quotidiana de la gent, però no sempre tenim els recursos necessaris. A Sant Vicenç depenem molt de subvencions d’altres administracions i, a més, hi ha la burocràcia. Informes, plecs, licitacions i procediments poden allargar molt els terminis.
Està prou net Sant Vicenç dels Horts?
Hi intervenen diversos factors. Encara treballem amb un contracte que ve de fa molts anys i que s’ha anat allargant, mentre que els costos dels serveis han augmentat molt.
Però no tot es pot atribuir al contracte o als recursos. També hi ha un problema d’incivisme, amb persones que no recullen els excrements dels gossos o deixen les bosses d’escombraries fora dels contenidors. S’han fet moltes campanyes de sensibilització, però arribarà un moment en què això no serà suficient.
“Pot ser cal aplicar més l’ordenança de civisme”
Per tant, parla d’endurir l’ordenança de civisme?
No necessàriament s’ha d’endurir. Potser el que cal és aplicar-la més. A les administracions sovint costa sancionar perquè ningú vol sancionar un veí i qualsevol mesura d’aquest tipus genera polèmica. Però la ciutadania també s’ha de responsabilitzar de cuidar el municipi.
L’habitatge és una de les seves prioritats. Què pot fer realment l’Ajuntament?
Els ajuntaments no tenim ni totes les competències ni tots els recursos necessaris per construir habitatge públic al ritme que voldríem, i necessitem la implicació d’altres administracions. Tenim projectes amb l’IMPSOL, com Can Costa, la plaça de Carme Llinàs o els 39 habitatges per a joves del camí de la Font de Sant Josep. Hem d’aprofitar millor els espais disponibles i, sobretot, prioritzar el lloguer, perquè els habitatges de protecció oficial de compra continuen sent inaccessibles per a molts joves.
“Espero que de cara al 2027 sigui possible recuperar el servei de ginecologia”
Els Comuns han donat suport a la recuperació del servei de ginecologia al municipi. Quina és la situació?
La iniciativa original va sorgir d’una persona a títol individual i nosaltres hi hem donat suport. És bastant probable que durant el mes d’octubre tornem al Parlament per abordar aquesta qüestió. Sant Vicenç té la infraestructura per recuperar el servei i ara el principal problema és de personal. Espero que de cara al 2027 sigui possible recuperar-lo, encara que no torni al 100% i funcioni només alguns dies o hores.
Els vicentins paguen massa impostos?
És normal que la gent reaccioni quan es parla d’impostos, taxes o multes, perquè Sant Vicenç té una població amb una renda baixa i moltes famílies tenen dificultats per arribar a final de mes. Els impostos han d’anar acompanyats de serveis. Si no es tradueixen en millors serveis per a la ciutadania, no serveixen per a res.
Parla també de la mobilitat…
En el cas del bus urbà, l’anterior contracte no es va gestionar bé. No és normal que les tres línies passin per les mateixes zones i facin recorreguts tan llargs que un trajecte de vint minuts a peu pugui arribar a ser d’una hora en autobús.
“Els tres partits d’esquerres hauríem d’intentar fer el possible per millorar la vida de Sant Vicenç”
Si després de les eleccions del 2027 els Comuns són decisius per formar govern, amb qui estarien disposats a pactar?
Amb Vox no pactarem mai. Amb la resta de partits, quan arribi el moment, haurem de veure quines idees i projectes proposen i què encaixa o no amb la nostra manera de fer política.
La nostra aspiració és arribar a l’alcaldia. Els tres partits d’esquerres hauríem d’intentar fer el possible per millorar la vida de Sant Vicenç. Podem tenir diferències, però compartim qüestions de fons. Hauríem d’intentar que després del 2027 hi hagués un govern d’esquerres.
Què ofereix Txema Martos a un vicentí que no vol grans discursos polítics i simplement vol tenir el carrer net, sentir-se segur, trobar un habitatge i pagar menys?
Un projecte de municipi en què hi càpiga tothom. Estic escoltant la gent perquè no vull construir un projecte personalista ni presentar un projecte que sigui només meu.
Vull un Sant Vicenç on la gent pugui fer vida al carrer, al poliesportiu, a les places, al riu i als espais públics; on els joves puguin desenvolupar el seu projecte de vida i la gent gran continuï vivint aquí amb els serveis que necessita. En definitiva, un municipi amb millors serveis públics i més espais per fer comunitat.
